Des de fa anys, Palma celebra aquesta festivitat d’una manera molt especial. Les esglésies de la ciutat obren perquè els visitants puguin contemplar les imatges de les verges jacents, una expressió litúrgica que també s’ha convertit en una manifestació artística i popular. El Consell de Mallorca edita un programa en el qual figuren les esglésies de Palma i els pobles de Mallorca on es poden visitar els jaços de les verges dormides.
Algaida celebra Sant Jaume amb un programa replet d’activitats. Destaca el ball dels cossiers als carrers del poble mentre el públic, assetjat pel dimoni, els observa. Sis personatges masculins, vestits de blanc amb faldes superposades i una faixa de la qual pengen cintes de colors, dansen al voltant de la dama, que, vestida amb brusa blanca i falda de seda florejada, coordina les coreografies del grup. Aquests balls es relacionen amb antigues festes de la fecunditat, encara que l’origen és incert. Els cossiers dansen la revetla de Sant Jaume i també el dia de la festivitat a l’interior de l’església durant la missa en honor del sant i a la sortida del temple.
L’acte més popular de la festivitat de Sant Bartomeu a Montuïri és el ball dels cossiers. Sis personatges masculins, vestits de blanc amb faldes de colors superposades i una faixa de la qual pengen cites de colors, dansen al voltant d’una dama que coordina les coreografies del grup. Aquests balls es relacionen amb antigues festes de la fecunditat, encara que l’origen és incert. L’horabaixa abans de Sant Bartomeu els cossiers i el dimoni van a cercar la dama a ca seva. Després ballen davant les cases de les autoritats i, finalment, a la plaça Major. L’endemà, els cossiers tornen a dansar a l’interior de l’església l’anomenat ball dels mocadors.
A Mallorca, el carnestoltes es coneix també com els Darrers Dies, i fa referència a l’arribada de la quaresma cristiana i la prohibició de menjar carn. Comença amb el dijous gras (o llarder) i es perllonga durant tot el cap de setmana amb concerts, balls i desfilades de comparses disfressades. Els carnavals més multitudinaris són Sa Rua i Sa Rueta, a Palma. Acaben amb el tradicional enterrament de la sardina.
La desfilada a Palma del carro triomfal de la beata i de les carrosses que l’acompanyen tanca, el tercer dissabte d’octubre, el cicle d’actes que se celebren en honor de la santa durant l’estiu a Valldemossa, Santa Margalida i Vilafranca de Bonany. Cada any, el convent de Santa Magdalena, on hi ha la relíquia de sor Catalina Thomàs, tria la nina que representarà la beata i presidirà la desfilada de carrosses l’horabaixa del dissabte.
Un dia abans de començar les festes patronals de Fornalutx en honor a la Verge de setembre, el poble acull centenars de joves que participen en el correbou. A primera hora del matí, un enorme bou surt del seu cau, un gran calaix de fusta, i es desplaça pels carrers del poble amb la cornamenta lligada a unes cordes que guien els nombrosos joves que l’acompanyen en el recorregut. Des de fa uns anys, després de les protestes dels grups ecologistes, un grup de voluntaris vigila que el bou no sofreixi cap tipus de vexació o maltractament.
És la darrera i més multitudinària de les quatre fires de tardor que s’organitzen a Llucmajor. Estan considerades entre les de més importància de Mallorca i també de les més antigues, ja que daten de l’any 1546. En aquest dia té lloc la Mostra Llucmajorera, en la qual participen empreses i artesans en un recorregut pels principals carrers del poble que abasta més de cinc quilòmetres. El programa inclou també una gran quantitat d’exposicions d’art i altres activitats. De la inauguració d’aquesta Darrera Fira, se n’encarrega la parella de gegants en Miquel i na Càndida.
La fira se celebra en diumenge i dilluns té lloc es Firó.
El primer dissabte d’agost, els palmesans es bolquen en una celebració popular que va néixer espontàniament i que amb els anys s’ha convertit en una tradició. Es tracta d’una marxa nocturna en la qual milers de persones parteixen de la plaça de Güell, a Palma, i recorren 48 quilòmetres fins a arribar al monestir de Lluc a l’alba. L’organització habilita diferents punts d’avituallament als pobles pels quals passen els caminants, que en arribar al monestir reben un diploma per haver completat el recorregut.
Té lloc al passeig de la platja des Carregador, a Palmanova, on s’instal•len un centenar de llocs de venda amb menjar, begudes i productes d’artesania típics de països europeus. La jornada inclou també diverses activitats d’oci i l’acte de lliurament del guardó Ciutadà Europeu de l’Any.
És la festa oficial de les Illes Balears i es commemora l’entrada en vigor de l’Estatut d’autonomia, l’1 de març de 1983. El programa inclou nombroses activitats, per exemple, mostres artesanals i de gastronomia dels pobles de Mallorca i de les cases regionals, un mercat medieval, activitats esportives i la jornada de portes obertes del Consolat de la Mar, seu del Govern balear.
A Mallorca continua essent tradició que les famílies recordin els seus difunts visitant el cementiri, les tombes del qual s’adornen amb gran quantitat de flors. Segons la llegenda, cada 2 de novembre el rei Jaume I surt a cavall de la Catedral, on es troba la seva tomba, cavalca com un espectre per l’illa durant unes hores i, finalment, torna al seu darrer estatge.
Se celebra des del 1989 a la Comuna de Lloret de Vistalegre un diumenge de març, sense determinar. A mitjan matí, la gent es concentra a la plaça del poble per anar a peu a la Comuna, on al llarg del dia tenen lloc diverses activitats relacionades amb la natura, des de concursos de dibuix i tallers fins a la plantació d’arbres i la neteja de camins.