Està situat a l'antic oratori de Santa Caterina d'Alexandria del Port de Sóller, l'únic port natural de la Serra de Tramuntana i durant segles única via de comercialització per als sollerics. L'edifici va ser construït al voltant de 1280 i ha viscut nombrosos episodis de destruccions, reconstruccions i epidèmies.

Va ser utilitzat com a llatzaret i hospital, estant ocupat pel Ministeri de Marina durant la Guerra Civil Espanyola. Després d'una etapa d'abandonament va passar a mans de l'Ajuntament de Sóller, que va dur a terme un procés de restauració integral per convertir-se en 2004 en un museu temàtic de la mar. A les seves sales s'explica la història apassionant d'aquest poble de navegants a través d'antigues peces navals, objectes relacionats amb la pesca, maquetes d'embarcacions, fotografies històriques, documents, etc.

El museu es troba actualment tancat (possiblement s'obri a uns mesos), però sí que es celebren concerts i funciona com a seu del Festival de Música Clàssica Port de Sóller.

Està constituïda per un grup de persones amb una àmplia trajectòria en diferents àmbits de la cultura i unides per oferir tot tipus d’activitats que dinamitzin la vida de Son Servera.

Aquest espai es dedica a la difusió de l’artesania i el patrimoni d’Artà. Va obrir les portes el juliol del 2012, per iniciativa privada, en una casa del nucli antic del poble, amb un marcat estil mallorquí. Es distribueix en planta baixa, un primer pis i un pati que dóna recer a una peculiar cafeteria.

A la planta baixa s’hi mostren articles originals elaborats per artesans i dissenyadors del municipi: Ventura Albons, Tasso Mattar, Guillem Cassellas, Marta Matamalas, Catalina Cañellas, Pau Obrador i Niguel Tous.

El primer pis alberga l’exposició Sa Rondaia, amb obres de l’escultor artanenc Pere Pujol (1934-2001). Les rondalles són narracions populars de la tradició oral que varen aparèixer per primera vegada de forma escrita el 1880, recopilades per Antoni Maria Alcover (sota el pseudònim de Jordi d’es Racó) amb el títol Aplec de rondalles mallorquines.

En l’exposició es mostren quaranta figures inspirades en els seus protagonistes i fetes per aquest artista autodidacta en cartó pedra, fang, resina i bronze. Amb imaginació i talent, Pere Pujol va donar vida a personatges fantàstics com Gustí Lladre, Estel d’Or, o els dimonis, bruixes i fades que omplen les distintes sales.

Aquest edifici albergava en la planta baixa l'antiga farmàcia de Santa Maria del Camí, mentre que les plantes superiors servien d'habitatge a l’apotecari, de qui ve el nom del centre. Ara és propietat de l'Ajuntament, que ho va restaurar perquè es convertís en un museu ecològic, tot i que, de moment, no funciona com a tal, però sí per acollir exposicions temporals de pintura i escultura. Aquest nou espai es va inaugurar a l'abril de 2011.

Aquest centre de creació artística està gestionat per l’associació cultural La Impossible, lligada des del seu inici a la companyia de dansa Mariàntonia Oliver. Ocupa l’edifici d’un antic convent de monges, d’aquí el seu nom, i ofereix programes de residència per mitjà d’intercanvis nacionals i internacionals d’artistes vinculats a la dansa, el teatre i les arts visuals. També organitza cursos de formació monogràfics, seminaris, tallers, conferències i, entre altres activitats, un gran festival a l’estiu.

L’edifici Gran Hotel, inaugurat el 9 de febrer de 1903, va acollir el primer establiment hoteler de luxe a Mallorca. D’estil modernista, va ser projectat per l’arquitecte català Lluís Domènech i Montaner, deixeble de Gaudí. Actualment, és la seu de CaixaForum, on s’exposa de manera permanent obra del pintor Hermenegild Anglada-Camarasa (1871- 1959), un dels fundadors de l’anomenada Escola de Pollença.

Hi ha dos espais diferenciats dedicats a l’artista català: un amb obres de gran format (València i El Tango de la Corona) i un altre de més recent amb dibuixos i olis inèdits que formen part de la col·lecció de la Fundació La Caixa i que es renoven cada mes de setembre coincidint amb la Nit de l’Art.

En 2013 s'ha incorporat Gitanes, l'encís del ball, la nova col• lecció temàtica que reuneix una selecció d'obres de la col•lecció permanent d'Anglada-Camarasa de la Fundació La Caixa relacionades amb el ball gitano. Catalogada com a Bé d'Interès Cultural pel Ministeri de Cultura des de 2003, consta de 328 obres i 194 objectes.

El centre es dedica també al muntatge d’exposicions temporals i manté un programa dinàmic d’activitats familiars de tipus educatiu, així com interessants cicles de cinema, música i conferències.

Can Alcover és un centre cultural que alberga l’univers creatiu del poeta, assagista i polític mallorquí Joan Alcover (1854-1926). S’utilitza també per a altres activitats, com ara presentacions de llibres, tertúlies literàries, cursos i seminaris. Al museu s’hi poden veure manuscrits, correspondència, llibres i el mobiliari originari.

Des de 1982 és propietat de l'Ajuntament de Palma i, actualment, seu de l’Arxiu Municipal. L'edifici es va reconstruir al segle XIII sobre restes d'època islàmica i va pertànyer a un llinatge jueu fins a 1450, quan va ser adquirit per Salvador Sureda. Al 1647 va passar, per matrimoni, a la família Bordils, el cognom de la qual ha perviscut com a nom del casal, encara que després ho ocupessin altres famílies de la noblesa mallorquina.

La façana mostra un alçat dividit en tres plantes amb portal d'arc de mig punt i finestres renaixentistes. El pati, de planta quadrada i forma claustral, té una part coberta on es conserva un bell enteixinatde fusta igual que en el primer pis, aquest últim del segle XVI. Ha sofert diverses reformes, entre les quals destaca la realitzada al pati per l'arquitecte Guillem Forteza (1892-1943).

Alberga una exposició permanent on, a través de panells explicatius, explica la història del propi arxiu i de l'edifici, a més d'una mostra representativa de tots els seus fons des de 1206 fins a l'actualitat. En un futur proper, es convertirà en centre d'interpretació del barri jueu de Palma i un espai per acollir presentacions de llibres, cicles de conferències i exposicions d'art.

Aquest edifici senyorial, al centre de Pollença, va ser inaugurat al novembre de 2014 després d’un procés de rehabilitació que el va convertir en casa museu, seu de l’Arxiu Històric i Biblioteca Municipal. Les seves esplèndides instal·lacions serveixen també per fer-hi tot tipus d’activitats de petit format per al foment de la lectura, la història i la cultura en general.

La Casa Museu ofereix al visitant una exemple de l’arquitectura, la història i els aspectes etnològics d’una família de notables rurals de Pollença de la segona mitat del segle XIX i principis del XX. En la intervenció duta a terme en l’edifici per part de l’Ajuntament, s’han conservat la major part dels elements arquitectònics històrics i els espais característics de l’antiga casa. Tant la façana com la sala d’entrada, la cuina, l’escala imperial, el menjador de l’entresòl i el primer vessant del primer pis mantenen el mobiliari i els ornaments tradicionals.

L’edifici acull també l’Arxiu Històric de Pollença, considerat un dels millors arxius locals de les Illes Balears, així com col·leccions de caràcter privat però de gran valor documental. Entre aquestes hi ha l’arxiu i la biblioteca de la família Llobera, antics propietaris de l’edifici, o la biblioteca que el poeta i cronista de la vila Miquel Bota va donar a l’Ajuntament de Pollença.

Finalment, hi ha la Biblioteca Municipal, que ocupa dos espais clarament diferenciats a la planta baixa (zona infantil i de primària) i als porxos de l’edifici (reservada a joves i adults). En aquesta darrera part hi ha la majoria dels més de 19.000 llibres que conformen el seu fons, inclosa la col·lecció local de temes de Pollença.