Està considerada com una de les obres arquitectòniques més rellevants del segle XXI a Mallorca. Combina un disseny de formes simples amb materials purs com vidre, formigó, fusta i acer inoxidable. S’utilitza per a tot tipus d’activitats culturals i també com a recinte per a esdeveniments i congressos.

 

És la infraestructura cultural més recent de Mallorca, inaugurada l'octubre de 2012 després de cinc anys de retard. L'edifici destaca per la seva estructura i funcionalitat, en el disseny han col•laborat diversos arquitectes. Dos d'ells, Lluís Dilmé i Xavier Fabré, varen dirigir el projecte de reconstrucció del Liceu de Barcelona després de l'incendi de 1994.

L'edifici té una superfície construïda de 5.500 metres quadrats i compta amb una sala principal (amb capacitat per a 785 persones), una sala polivalent (125 persones) i una sala de reunions (50 persones). Disposa d'un ampli escenari amb fossat per als músics, a més de dues sales d'assajos i nou camerinos.

S’utilitza tant per a la representació de tot tipus d’espectacles escènics com la celebració de congressos i convencions. En seu equipament disposa de cinc sales de treball, una sala magna i quatre cabines de traducció. A més, cada mes de setembre acull el festival internacional de dansa Dansamàniga.

 

Està situat a la darrera planta de l’Hotel Saratoga, amb una vistes excel•lents sobre la badia de Palma. Ofereix servei de restaurant i concerts de jazz clàssic els dijous, divendres i dissabtes a partir de les 22.00 hores. Els dilluns programa també jazz jam sessions de les 20.30 a les 22.30 hores.

 

Aquest edifici senyorial, al centre de Pollença, va ser inaugurat al novembre de 2014 després d’un procés de rehabilitació que el va convertir en casa museu, seu de l’Arxiu Històric i Biblioteca Municipal. Les seves esplèndides instal·lacions serveixen també per fer-hi tot tipus d’activitats de petit format per al foment de la lectura, la història i la cultura en general.

La Casa Museu ofereix al visitant una exemple de l’arquitectura, la història i els aspectes etnològics d’una família de notables rurals de Pollença de la segona mitat del segle XIX i principis del XX. En la intervenció duta a terme en l’edifici per part de l’Ajuntament, s’han conservat la major part dels elements arquitectònics històrics i els espais característics de l’antiga casa. Tant la façana com la sala d’entrada, la cuina, l’escala imperial, el menjador de l’entresòl i el primer vessant del primer pis mantenen el mobiliari i els ornaments tradicionals.

L’edifici acull també l’Arxiu Històric de Pollença, considerat un dels millors arxius locals de les Illes Balears, així com col·leccions de caràcter privat però de gran valor documental. Entre aquestes hi ha l’arxiu i la biblioteca de la família Llobera, antics propietaris de l’edifici, o la biblioteca que el poeta i cronista de la vila Miquel Bota va donar a l’Ajuntament de Pollença.

Finalment, hi ha la Biblioteca Municipal, que ocupa dos espais clarament diferenciats a la planta baixa (zona infantil i de primària) i als porxos de l’edifici (reservada a joves i adults). En aquesta darrera part hi ha la majoria dels més de 19.000 llibres que conformen el seu fons, inclosa la col·lecció local de temes de Pollença.

Casa Planas se situa en les antigues oficines i laboratoris de Josep Planas Montanyà i neix, entre altres coses, amb la voluntat de fer un homenatge a aquest destacat fotògraf, empresari, artista, col·leccionista i creador.

Història
Josep Planas Montanyà va inaugurar Casa Planas en 1947, una empresa que arribaria a tenir més de 14 establiments i que va produir milions d'imatges. La seva càmera va captar el desenvolupament turístic, econòmic i social entre els anys 50 i 60. La història de la fotografia i la seva evolució tècnica en les Illes Balears no es pot entendre sense aquest personatge que va introduir el color i el concepte de la fotografia industrial.

A més, va desenvolupar tècniques innovadores, incorporant un punt de vista aeri amb l'adquisició d'un helicòpter. D'aquesta manera va adquirir el monopoli de la producció industrial de postals i va establir la iconografia del boom turístic de Mallorca. Això va permetre que la imatge de la illa es difongués internacionalment.

Planas va fotografiar a intel·lectuals, artistes i polítics: Blai Bonet, Camilo José Cela, Robert Greus, Miró, Joan Fontaine, Errol Flynn, Charles Chaplin, Grace Kelly, Llana Turner, Franco, Juan Carlos I de Borbó, Fraga... Va fer reportatges comercials (principalment del sector hoteler): Maricel, Mediterrani, Badia Palace, Fènix... inauguracions d'hotels i edificis com el Auditòrium de Palma. Va fotografiar també els paisatges de tots els racons de les illes.

L'arxiu documental i artístic de Planas és d'un valor patrimonial inqüestionable.

Centre Cultural Casa Planes
Casa Planas neix amb la idea de recuperar el patrimoni d'una antiga fàbrica de fotografia (un espai en desús) i convertir-ho en centre autogestionat, lliure, de resistència i resilencia artística. La seva missió és facilitar un espai físic a artistes emprenedors i professionals relacionats amb el món de la cultura, un lloc on puguin dur a terme els seus projectes de forma independent i, al seu torn, cooperar amb la resta de professionals que comparteixen el mateix espai físic creant una plataforma d'experimentació i creativitat.

Per prestar aquest servei, Casa Planas ofereix despatxos, estudis i taules de treball (coworking), amb servei de venda de materials d'oficina, art, llibres i servei de bar / cafeteria.

El centre també ofereix una aula de formació polivalent que es lloga tant als usuaris de l'espai com a externs que vulguin realitzar workshops, masterclass o conferències, amb servei de projector, complementant-se com a sala de reunions.

El soterrani i el semisótano estan destinats al lloguer d'estudis per a artistes. En aquests es desenvolupa una activitat de creació i didàctica, ja que ofereix la possibilitat de conèixer tot el procés de recerca que realitzen els artistes per arribar al resultat final de la seva obra. Els programes de residència, a més, s'han tornat vitals com a promotors de circuits d'exhibició alternatius, fora de les institucions artístiques tradicionals.

En aquest espai també es troba una sala per realitzar esdeveniments, tallers i activitats, així com concerts en acústic, teatre, xerrades, projeccions, classes de ball i un futur plató.

De moment, el centre compta amb un taller d'impressió i serigrafia, un laboratori de fotografia analògic, un grup de música, dues empreses de màrqueting i disseny, una realitzadora audiovisual especialitzada en vídeodanza, tres artistes plàstics, una il·lustradora, un especialista en art urbà i un dissenyador de calçat.

Entre els coworkers es troba una agència de management per a artistes, una cooperativa per a gestió de projectes artístics, un fotògraf, una ballarina, un animador 3D, una antropòloga i una guionista i directiva de cinema. El centre té ja més de 2.800 socis.

Palma és l'escenari de diversos temes concernents a les polítiques culturals. Per això, el Centre va decidir iniciar accions per donar visibilitat en barris en els quals la inexistència de propostes culturals era evident.
Casa Planas també pretén crear xarxes de treball amb altres entitats a nivell regional, nacional i internacional.

 

Aquesta sala de concerts, oberta el 2005, es troba en plena badia de Palma. Programa actuacions nocturnes amb els millors hits indies d’avui i de sempre, sense oblidar el nou panorama musical internacional i els millors sons alternatius.

Compta amb vuit DJ residents que abracen diferents estils. Les sessions d’aquests s’alternen amb altres DJ convidats i concerts d’artistes i grups emergents o ja consolidats.

Funciona com a centre integral de música. A més de celebrar concerts a la sala principal, compta amb una escola de música moderna, 67 locals d'assaig, un cafè club, un estudi de gravació i un segell discogràfic amb editorial i assessoria als músics. Tot això en una superfície de 2.700 metres quadrats en el polígon industrial de Palma.  Presenta una agenda mensual de concerts

 

La 'Església Vella' de ses Salines va ser la primera que hi va haver al municipi, construïda entre 1664 i 1790. Avui dia és propietat de l'Ajuntament, que el va adaptar perquè es convertís en una sala d'exposicions. Actualment acull exposicions temporals de pintura i escultura i manté una programació activa durant tot l'any amb concerts i conferències.

L'Església Vella es troba a la Plaça de Sant Bartomeu, prop de la nova parròquia de Sant Bartomeu.